1. |
Els meus bocins
02:53
|
|||
Es meus bocins
Ja no tenc res més a dir
Tu me mires i me mir,
jo me desfaig en bocins,
ben escampats per es camins.
Ja no tenc res més a dir
Tu me mires i me dius,
que vols anar mar endins,
per rescatar els bocins.
Es meus bocins, m’has deixat buid per dedins
|
||||
2. |
No vull ser normal
03:30
|
|||
No vull ser normal
Perque ets tan raro
perque ets tan extrany
perque ets tan unic
tan original
Que la massa normal
no te faci mal
no miris enrera
no t’agafi mai
No vull ser normal
No miris als altres
no miris que fan
Aquí tot s’hi conta
aquí tot s’hi val
Si ells van cap amunt
tu ves cap avall
Guarda bé l’essència
i posali un pany
No vull ser normal
|
||||
3. |
Quan tot anava bé
04:00
|
|||
Quan tot anava bé
Oh dolça innocència infantil,
ulls brillants i mans brutes.
Melancolia juvenil, que ja l’hem perduda,
tan nostra i tan pura,
s’aclara i s’embulla,
tan nostra i tan venuda,
tan rebel i tan astuta.
Quan tot anava bé, niguls i avions de paper.
Quan tot anava bé, sugus i karts de lloguer.
Quan tot anava bé, plastilina i res més.
Quan tot anava bé, postes de Sol a nes carrer.
|
||||
4. |
Sinestèsia
04:03
|
|||
Sinestèsia
Ulls en blanc i negre
Llavis de colors
Un vespre misteriós
tenies sa pell freda
Ses paraules són rodones
es teus aromes rosats
tots els colors i formes
que tu a jo m'has regalat
Sinestèsia
Nit efervescent
veim passar el present
Això és una emergència
m'has tocat el cor
Nina vares fer sa pell a sa verbena de Petra,
me vares venir corrents i me vares fer pena
|
||||
5. |
Lluna nova lluna
03:32
|
|||
Lluna nova lluna
M'he mirat dins es teus ulls,
i he resolt tots es embulls.
M'he perdut per es niguls,
i he baixat, i he caigut.
M'he trobat dins es teus ulls,
són tan verds i tan profunds.
Es llums i ses ombres fan es desordre,
benvingut a sa realitat, t'han fet creure sa veritat.
Sa veritat, sa realitat.
|
||||
6. |
Cabrons
05:33
|
|||
Cabrons
Senyores i senyors, ja podeu anar diguent adeu, vos ha arribat es moment. I a mi m'és ben igual si sou vells o sou infants, a tots vos mataré a tots vos faré cridar. Perquè jo sóc un Déu just, no tenc res d'artificial, i a diferència d'aquests vostres a mi ningú m'ha creat. No tenc divinitat, no sóc misericordiós. L'únic que em preocupa es borrar-vos a tots d'aquest món que heu destruït, d'aquest món que heu destrossat, aquests és preu per tenir un cervell tan avançat, per només pensar amb vosaltres per no tenir miraments, per pensar que a n'aquest món l'arreglarien presidents. I si sabéssiu, criatures, lo insignificant que sou, a n'aquest precís instant ara plorarieu tots. Però ara ja és tard, ara ja no val plorar, és hora de tancar es ulls per no tornar-los a obrir mai.
No era més fàcil estimar-vos entre tots? No era més fàcil deixar de ser uns cabrons?
I ara tot floreixerà, i ara tot reviurà, i ara tot torna al seu lloc, tot torna a fluïr a poc a poc.
(S'acabarà sa fam s'acabaran ses penes), quan tomin perfí fronteres i banderes.
(S'acabarà sa fam s'acabaran ses penes), quan morin tots es reis i reines.
(S'acabarà sa fam s'acabaran ses penes), quan ja no quedi en peu cap temple.
(S'acabarà sa fam s'acabaran ses penes), s'acabarà sa fam s'acabaran ses penes!
Tot evolucionarà, espècies de tota casta, per fí podrem viure en pau quan vegin que no els hi feis falta.
No era més fàcil estimar-vos entre tots? No era més fàcil deixar de ser uns cabrons?
I ara a mode de conclusió només volia dir-vos que sou uns putes cabrons!
Cabrons!
Tots sou uns putes cabrons!
Cabrons!
|
||||
7. |
Helios
03:24
|
|||
Helios
Sembla que tot és estàtic, que estam aturats
sembla que el Sol ja no tornarà mai
Els nostres apreciats cervells s’han desconfigurat,
han marxat per sempre més a l’hiper-espai
-No passis ànsia fill, és un eclipse solar-
diu mentre la locura intenta controlar
-Un glop d’aigua, un pixo i a dormir-
mantenint la mirada al cel intranquil
No més despertars amb la llum matinal
Adéu a gorres i sombrilles promocionals, emocionals
Estrella del dia, far de l’univers
salut i bona vida astre gegant
Helios, te trobarem tant a faltar
|
||||
8. |
Desideria & Otto
06:13
|
|||
Desideria & Otto
Esclaten gotes a ses teules,
es relaxa i se dorm.
Xiula el vent entre els pins,
es relaxa i pren es vol.
Me mires te mir,
me mires te mir,
i mos mira tothom.
I mentre el món gira feixuc,
ni t’acostes nit a cost.
100 mil colors dins una flor,
es cereals dins es rebost.
Me mires te mir,
me mires te mir
i passam de tothom.
N’Otto ja és aquí,
ha arribat tan tard
Na Desideria se'l mira tant,
ell va com sempre, tan informal.
L’amor per semptembre,
arriba i se'n va.
Mirant amunt cap per avall,
avui crec que el cel és més blau.
Es led vermell de s’areonau
m’avisa que estam arribant.
I m’he despertat, i m’he despertat
i res a canviat.
Ulls entelats, vidres banyats,
apoc apoc se van aixugant,
Un dia més, un any més gran
comença a ploure i me bany.
I tot son records, i tots som records,
i tots som recordats.
|
||||
9. |
Cap blau
05:28
|
|||
Cap Blau
Tenc ganes de caminar fins a la mar.
Tenc ganes de caminar fins demà.
Tenc ganes de caminar fins no alenar.
Tenc ganes de caminar per no tornar.
I a vegades treus tot s’arsenal.
I a vegades cantes mentres caus.
I a vegades paraules com destrals.
I a vegades vull sa pau mundial.
Sempre tot torna,
no tornis mai.
Sempre tot torna a tu.
|
Streaming and Download help
If you like Mareselva, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp